2 a 6 anys

Els límits, una eina que educa el caràcter

Des de fa uns quants anys em dedico a la meravellosa tasca educativa i la meva experiència professional i personal m´ ha demostrat que la societat ens va proposant diferents reptes als que hem de saber donar-los resposta. Socialitzar les futures generacions és l’assignatura pendent dels educadors, oferint-los eines que els ajudin a tolerar la frustració i enfortir el caràcter evitant la immaduresa i la debilitat mental.

Una de les principals preocupacions que tenim els educadors és com transmetre la importància que tenen els límits en la formació del caràcter dels nens. En la nostra societat, aquesta paraula, no té gaire atractiu doncs ens recorda a norma, obligació, fins i tot limitació.

Els fills no neixen i es desenvolupen per generació espontània, es formen i es conformen segons el model educatiu que els pares decidim. La societat necessita pares valents capaços de motivar a altres famílies en la seva tasca educativa. Educar en els límits suposa prendre decisions afectives difícils pel be dels fills , significa tenir valentia de ser un mateix. Per tant, cal que tinguem un sentit madur de l´afectivitat per poder fer una correcta interpretació del seu significat; estimar no vol dir ser permissiu de manera sistemàtica o tolerar de manera generalitzada. Estimar suposa ajudar al nen a treure el millor de si mateix encara que no sigui còmode. Actualment tendim a no posar límits perquè fugim de situacions que ens puguin crear conflictes.

Els pares mai no hauríem de justificar aquells actes incorrectes, doncs hem d´educar des de la responsabilitat personal amb una cultura d´esforç per fer les coses que s´han de fer, sense estar condicionats a l´estat d´ànim.

Quan establim uns límits hem de tenir en compte el benestar, la seguretat i el desenvolupament del nen explicant-li les conseqüències dels seus actes de manera clara, comprensible i justa. Encara que no ens ho pensen, l´absència de càstig davant d’una conducta desordenada pot ser interpretada per part del nen com una falta d´interès cap a ell. Res desconcerta més a un nen que l´absència de límits provocant-li buit i confusió. Els nens que fan tot el que volen, creuen que no són importants per als seus pares. Us animo a aplicar la teoria de les tres c: coherència, consistència i continuïtat. Coherència en saber dir sempre si quan és si i no quan és no. Consistència per aconseguir que les nostres decisions no depenguin de l´estat d’ànim que tinguem en aquell moment i continuïtat per poder ser capaços d’educar de manera coherent i consistent sense defallir en el temps. Ja veureu que funciona!!

Quins beneficis produeixen els límits en els nens que tant se´n parla d’ells? En primer lloc cal recordar la importància que te el principi d´autoritat per a l´educació, autoritat que cal guanyar-se per poder educar a créixer, a ser més i millor. Us animo a creure que aquesta autoritat es converteix en seguretat per als fills. Els límits ajuden a créixer en autoestima i a aprendre a valorar tot allò que suposa esforç. Faciliten a comprendre que l´exigència és conseqüència de l’amor i tenir la certesa de comptar amb algú que els dóna seguretat i fermesa. En la mesura en que accepten obeir l´autoritat acreditada, menys acceptaran ordres de persones que no la tenen.

Ana Zamorano
Mestra d´Educació Infantil
Coordinadora Acadèmica d´Avantis.
 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *